Publicat per

FLASH 2. Dibuixar amb paraules

Publicat per

FLASH 2. Dibuixar amb paraules

    Jo veig els límits com una paradoxa. Ens defineixen i ens controlen alhora. Són línies invisibles que tracem per protegir-nos,…
    Jo veig els límits com una paradoxa. Ens defineixen i ens controlen alhora. Són línies invisibles que…

 

 

Jo veig els límits com una paradoxa. Ens defineixen i ens controlen alhora. Són línies invisibles que tracem per protegir-nos, però també murs que ens impedeixen avançar. Aquesta exploració visual és un diàleg amb els límits, una manera d’entendre com ens afecten i com podem transcendir-los.

A vegades, els límits són imposicions externes, com normes i estructures que semblen inamovibles. D’altres, són autoconstruïts, fruit de les nostres pors i creences. Per això, he jugat amb diferents representacions: des de la prohibició explícita fins a la fluïdesa del moviment, des de l’abisme fins a la percepció personal.

Hi ha límits físics, com els que separen carrils en una piscina: ordres establerts que organitzen però també restringeixen. Hi ha límits interns, com la por a caure en el buit, que ens atura davant l’inesperat. I també hi ha límits que només existeixen en la nostra mirada, com aquells que es difuminen quan obrim la ment a nous horitzons.

Cada imatge que he creat és una metàfora d’aquestes idees. Algunes mostren límits rígids, altres la seva superació. En totes elles hi ha una reflexió implícita: els límits no són absoluts, sinó elàstics, i sovint depèn de nosaltres decidir si els acceptem o els desafiem.

Debat0el FLASH 2. Dibuixar amb paraules

No hi ha comentaris.

Publicat per

Lliurament parcial repte 2

Publicat per

Lliurament parcial repte 2

Games Without Frontiers Després d’escoltar Games Without Frontiers de Peter Gabriel, interpreto que la cançó denuncia com els conflictes i la política…
Games Without Frontiers Després d’escoltar Games Without Frontiers de Peter Gabriel, interpreto que la cançó denuncia com els conflictes…

Games Without Frontiers

Després d’escoltar Games Without Frontiers de Peter Gabriel, interpreto que la cançó denuncia com els conflictes i la política internacional sovint es redueixen a una mena de competició absurda, com si fossin jocs infantils portats a l’extrem. Els governs i les potències juguen amb les vides humanes com si fossin peces d’un tauler, oblidant que darrere de cada decisió hi ha persones reals que pateixen les conseqüències.

Aquesta idea m’ha portat a reflexionar sobre com la guerra s’infiltra en la societat des de la infància i com es normalitza en determinats contextos. Els nens que juguen a la guerra poden acabar sent soldats, i aquells que creixen amb fronteres imposades poden assumir-les com a límits inevitables.

 

 

Amb aquest dibuix, el que voldré transmetre és l’abast entre la innociència i la violència. La idea es fer un nen/a sostenint un fusell i un ós de peluix. Aquesta imatge és un reflex perfecte del que la cançó de Peter Gabriel critica: la guerra com un joc en mans dels poderosos, però amb víctimes reals. L’arma simbolitza la destrucció i la brutalitat, mentre que el peluix recorda que aquest nen, abans de ser un soldat, era només un infant.

En el meu enfocament d’aquesta imatge, vull jugar amb els contrastos visuals: la llum i l’ombra, la tendresa i la duresa, per remarcar la tragèdia que representa veure un infant obligat a créixer en un entorn de violència. Potser exageraré la foscor del rostre per donar encara més èmfasi a la pèrdua de la identitat i la infantesa.

Fronteres

Quan pensem en fronteres, ens venen al cap murs, filferros, controls policials… Però el que realment les defineix són les vides que separen i les que destrueixen. He volgut enfocar aquesta idea a través d’un cas molt concret i actual: les expulsions d’immigrants mexicans dels Estats Units. Aquesta realitat, on persones són forçades a abandonar el lloc on han intentat construir una vida, em sembla una de les formes més dures i inhumanes d’entendre les fronteres.

El dibuix que treballaré reflecteix aquest drama: una frontera trencada on algú està sent expulsat mentre una altra persona intenta retenir-lo, salvar-lo de caure en el buit. Aquesta imatge simbolitza que, malgrat les lleis i les polítiques de deportació, sempre hi ha persones que desafien aquestes barreres per ajudar els altres. No tothom accepta la frontera com una línia infranquejable; hi ha qui l’ignora per solidaritat i qui lluita per trencar-la.

Debat1el Lliurament parcial repte 2

  1. Gemma Macián Figuerola says:

    Et falta fer els diagrames, aquest van bé per extreure les idees, tant de d’il·lustració com del poema. Cal seguir treballant, llegint bé enunciat i el document que us he passat.

Publicat per

PARCIAL PRÀCTICA 1

Publicat per

PARCIAL PRÀCTICA 1

DIBUIX PER COPIAR “La llamada de la muerte” – Käthe Kollwitz             He escollit La llamada de…
DIBUIX PER COPIAR “La llamada de la muerte” – Käthe Kollwitz             He escollit…

DIBUIX PER COPIAR

“La llamada de la muerte” – Käthe Kollwitz

 

 

 

 

 

 

He escollit La llamada de la muerte de Käthe Kollwitz perquè és una artista que m’agrada molt i admiro el seu estil expressiu. Mai utilitza el color, cosa que m’interessa, i volia experimentar amb la tècnica del grafit, ja que encara no he tingut l’oportunitat de fer-ho. Tot i que és un dibuix complex, m’atrau el repte i vull provar de reproduir-lo.

FOTOGRAFIES DE L’OBJECTE I EL PAISATGE:

   

 

 

 

 

 

ESBOSSOS:

Objecte:
He escollit aquesta escultura decorativa perquè és un objecte que tinc a la meva estanteria. Em sembla interessant per treballar la seva forma estilitzada i els seus volums. No estic acostumada a treballar amb formes tan definides i regulars, així que em suposa un repte interessant pel control de la línia.

Paisatge:
He decidit dibuixar el jardí de casa meva perquè, a causa d’haver estat malalta, no he pogut sortir i l’exercici s’havia de fer al natural. És un espai amb diferents textures i elements, com la fusta, la vegetació i els coixins, que em permeten treballar la composició i la profunditat. He començat amb un esbós ràpid per situar els elements i després he anat treballant la línia i l’organització de l’espai.

Debat1el PARCIAL PRÀCTICA 1

  1. Gemma Macián Figuerola says:

    Hola

    Mira’t bé el que explica de l’encaix et pot anar bé per dibuixar l’objecte, vigila amb el paisatge, potser la vista escollida és massa frontal. Podries mirar de modificar-la, amb una mica de perspectiva.

Publicat per

Flash 1 – Retrats

Publicat per

Flash 1 – Retrats

A través d’aquests autoretrats, he volgut explorar la meva identitat des de diferents perspectives. El primer dibuix correspon a l’exercici de dibuix amb línies amb la mà oposada (esquerra). Aquest procés ha estat tot un repte, ja que m’ha obligat a perdre el control precís del traç i a acceptar la imperfecció com a part de l’expressió artística. El segon autoretrat és una intervenció creativa realitzada amb revistes i grafit. He utilitzat fragments de text per simbolitzar com ens construïm…
A través d’aquests autoretrats, he volgut explorar la meva identitat des de diferents perspectives. El primer dibuix correspon a…

A través d’aquests autoretrats, he volgut explorar la meva identitat des de diferents perspectives. El primer dibuix correspon a l’exercici de dibuix amb línies amb la mà oposada (esquerra). Aquest procés ha estat tot un repte, ja que m’ha obligat a perdre el control precís del traç i a acceptar la imperfecció com a part de l’expressió artística.

El segon autoretrat és una intervenció creativa realitzada amb revistes i grafit. He utilitzat fragments de text per simbolitzar com ens construïm a partir de paraules, experiències i records. El cabell, dibuixat amb grafit, transmet moviment i expressivitat, mentre que els retalls de paper afegeixen textures que suggereixen capes de la meva identitat.

M’interessa experimentar amb diferents tècniques i suports per explorar les emocions i la percepció de la identitat. Aquest treball m’ha permès reflexionar sobre com ens veiem a nosaltres mateixos i com ens representem més enllà de l’aparença física.

Debat3el Flash 1 – Retrats

  1. Montse Sanvisens Farràs says:

    Hola, Alba,

    Enhorabona! El collage amb textures és molt original i, com dius, un bon exercici d’experimentació. Demostra creativitat i audàcia per part teva. A més el resultat és molt estètic. Com a punt fort destacaria l’ús de materials no convencionals i com aprofites les seves característiques per crear relleu i textures i connectar-los amb el que vols expressar sobre tu. M’agrada molt. Com a punt de millora potser apuntaria l’aspecte monocrom del conjunt. Em pregunto si es podria trencar amb algun cromatisme al fons que fes ressaltar més la figura o afegint alguns altres fragments acolorits al collage. Pren-t’ho com una mera aportació i prou, perquè el treball em sembla molt encertat i realment bonic.

    1. Josep Albert Sellés Moya says:

      Alba, està molt bè l’autoretrat amb la mà esquerra, es nota que tens traça. La veritat es que es tot un repte treballar amb la mà no dominant. Després de repassar els traballs del grup, tots em fet mes o menys el mateix respecte als dibuixos originals. On se’ns veu a cada ú es en la intervenció. i per això vull donar-te l’enhorabona. Eres de les que més ha arriscat amb el collage i no has tingut por de maltractar l’original per a obtindre una cosa diferent i en la meua opinió, millor. Has transformat completament la base, donant-li una altra lectura diferent i més enigmàtica, desperta curiositat. Si t’he de dir una cosa a millorar, perquè ho posa a l’enunciat, no perquè cregui que ho necessites, haguès provat amb una altra cosa diferent carbò pels cabells, al costat del collage pert força. pero ja et dic, m’ha encantat.

  2. Maria Vanessa Viñals Luque says:

    El treball presenta una proposta creativa i ben executada en la tècnica del collage i el dibuix. Un dels punts forts que veig és la combinació de materials: la barreja de text imprès per a la pell amb el dibuix per al cabell i altres elements dona una sensació de profunditat, crec que aporta una interpretació més enllà de la simple representació visual. A més, l’ús de diferents textures crida molt l’atenció.
    Crec que un aspecte a millorar podria ser la integració dels materials en algunes zones. Per exemple, les transicions entre el collage i el dibuix podrien ser més suaus per donar una sensació de cohesió més gran. Potser experimentar amb el difuminat o la superposició podria ajudar en aquest aspecte.
    En general, és una obra amb molta expressivitat i originalitat, transmetent un missatge visual molt potent!