Games Without Frontiers

Després d’escoltar Games Without Frontiers de Peter Gabriel, interpreto que la cançó denuncia com els conflictes i la política internacional sovint es redueixen a una mena de competició absurda, com si fossin jocs infantils portats a l’extrem. Els governs i les potències juguen amb les vides humanes com si fossin peces d’un tauler, oblidant que darrere de cada decisió hi ha persones reals que pateixen les conseqüències.

Aquesta idea m’ha portat a reflexionar sobre com la guerra s’infiltra en la societat des de la infància i com es normalitza en determinats contextos. Els nens que juguen a la guerra poden acabar sent soldats, i aquells que creixen amb fronteres imposades poden assumir-les com a límits inevitables.

Amb aquest dibuix, el que voldré transmetre és l’abast entre la innociència i la violència. La idea es fer un nen/a sostenint un fusell i un ós de peluix. Aquesta imatge és un reflex perfecte del que la cançó de Peter Gabriel critica: la guerra com un joc en mans dels poderosos, però amb víctimes reals. L’arma simbolitza la destrucció i la brutalitat, mentre que el peluix recorda que aquest nen, abans de ser un soldat, era només un infant.

En el meu enfocament d’aquesta imatge, vull jugar amb els contrastos visuals: la llum i l’ombra, la tendresa i la duresa, per remarcar la tragèdia que representa veure un infant obligat a créixer en un entorn de violència. Potser exageraré la foscor del rostre per donar encara més èmfasi a la pèrdua de la identitat i la infantesa.

Fronteres

Quan pensem en fronteres, ens venen al cap murs, filferros, controls policials… Però el que realment les defineix són les vides que separen i les que destrueixen. He volgut enfocar aquesta idea a través d’un cas molt concret i actual: les expulsions d’immigrants mexicans dels Estats Units. Aquesta realitat, on persones són forçades a abandonar el lloc on han intentat construir una vida, em sembla una de les formes més dures i inhumanes d’entendre les fronteres.

El dibuix que treballaré reflecteix aquest drama: una frontera trencada on algú està sent expulsat mentre una altra persona intenta retenir-lo, salvar-lo de caure en el buit. Aquesta imatge simbolitza que, malgrat les lleis i les polítiques de deportació, sempre hi ha persones que desafien aquestes barreres per ajudar els altres. No tothom accepta la frontera com una línia infranquejable; hi ha qui l’ignora per solidaritat i qui lluita per trencar-la.

Game Without Frontiers:

La cançó fa una crítica a la política i a la guerra, ja que es tracten com un joc de poder. Els líders juguen amb les vides de les persones com si fossin peces d’escacs. Per això, he fet un dibuix d’un camp gegant on polítics són peces d’escacs que controlen a les persones com a peons. Un nen observarà des de fora, representant la innocència. En conclusió, la política es un joc pels poderosos, però som la gent qui pateix les conseqüències.

Poema:
Una frontera pot separar físicament i socialment, però també pot ser un punt de connexió. El dibuix consisteix en dues mans intentant tocar-se, mentres hi hauràn trossos de mapes representant les barreres geopolítiques. Les fronteres divideixen, però amb diàleg i comprensió es poden unir.

He escollit una obra de Picasso, ja que, el seu estil únic i expressiu. Permet capturar l’essència de la figura humana amb una intensitat emocional. Aquesta obra reflecteix un moment íntim i serè de la seva musa, utilitzant línees fluïdes amb colors vibrants que transmeten delicadesa i profunditat. Dibuixar aquesta peça em permetrà explorar la seva tècnica i comprendre millor la connexió emocional que va plasmar en el seu art.

I

Durant aquest procés, vaig reflexionar sobre el que estava aprenent i les dificultats que em vaig trobar. Vaig adonar-me que, tot i que va ser un repte capturar tots els detalls de l’objecte i el paisatge, els esbossos van ser una eina útil per entendre millor les proporcions i les formes. Aquest exercici em va permetre integrar l’observació directa amb la pràctica artística, ajudant-me a millorar les meves habilitats de representació visual.

El fet d’escanejar la imatge també em va ajudar a veure els detalls amb més claredat i a preparar-me millor per fer la còpia.

A continuació, vaig fer fotografies de l’objecte i del paisatge urbà que volia representar. Aquestes imatges em van servir com a referències visuals més directes, i em van permetre observar elements concrets com la llum, l’ombra, les textures i les proporcions, que vaig voler incorporar en els meus dibuixos.

Vaig realitzar almenys dos esbossos per explorar diferents maneres de representar l’objecte i el paisatge. Això em va permetre provar diverses composicions, perspectives i tècniques de dibuix, i em va ajudar a trobar la millor manera de plasmar el que estava observant.

En conjunt, va ser una experiència enriquidora que em va permetre aprofundir en el procés creatiu, aprendre a treballar amb referències visuals i perfeccionar les meves tècniques de dibuix.

En aquesta activitat, fent els tres autorretrats amb diferents condicions, he experimentat  explorant les meves habilitats i percepcions artístiques. El primer autorretrat  sense mirar el paper, buscant captar la meva imatge amb la tècnica més còmoda i controlada. El segon autorretrat el vaig realitzar amb la mà dolenta, una experiència que probablement va posar a prova la meva destresa i em va permetre explorar la creativitat des d’una nova perspectiva, on les limitacions físiques poden generar resultats sorprenents. Finalment, el tercer autorretrat el vaig fer amb intervenció creativa, utilitzant diferents matisos per afegir emoció, profunditat i expressivitat al meu retrat. Aquesta activitat m’ha ajudat a reflexionar sobre la percepció de l’autorepresentació i a experimentar amb tècniques i eines diverses per expressar-me.